Bloc 1

El model lingüístic dels mestres: reflexió

a) Com a mestres, quines opcions lingüístiques prendríeu respecte de les vostres varietats geogràfiques?

Com a mestres hem d’entendre que la comunicació, i conseqüentment la llengua, són uns aspectes fonamentals de la nostra professió. Dia a dia, la seva utilització abasta moltes situacions tant formals com no formals: entrevistes amb els pares, reunions com a mestres i, el que trobem més important, la comunicació a l’aula i el fet d’exercir com a model per als alumnes.

Hem de tenir present que el català, com totes les llengües, té unes varietats lingüístiques segons la zona on es parla (varietats geogràfiques o diatòpiques), segons l’època històrica (varietats diacròniques) i segons el context social (varietats diastràtiques).

Per tant, el primer pas per treballar la varietat lingüística dins d’una aula hauria de ser mostrar el gran ventall de diversitat lingüística als alumnes i fer-los veure que totes tenen el mateix valor. Tot i això, els infants han d’aprendre la seva varietat geogràfica, i els docents han de ser capaços d’ensenyar-la. També és important treballar l'estàndard general sense oblidar la riquesa particular de cada varietat.

En síntesi, en el cas que anéssim a treballar a una escola on es parlés una varietat geogràfica diferent de la nostra, hauríem d’aprendre-la per poder donar-la a conèixer amb èxit. L’actitud del mestre davant les varietats hauria de ser de respecte i tolerància cap a aquestes diferències que enriqueixen la llengua.

b) Quin registre o grau de formalitat ha de fer servir un mestre per dirigir-se als alumnes?

Com hem dit, la comunicació és un aspecte fonamental dins l’aula, i concretament la comunicació mestre-alumne pren una gran rellevància, pel fet que el primer exerceix com a model del segon.

Per això, ajustar el llenguatge al context és essencial. En un primer moment el mestre ha d’adequar el llenguatge al dels infants per, posteriorment, fer-los veure que han de fer servir un model de llengua adient a cada situació. Depenent del tipus d’activitat que s’estigui realitzant a l’aula s’ha de fer servir un registre més o menys formal. Per exemple: si fem una exposició d’un tema utilitzarem un registre més formal, i si fem un debat a classe, en un grau menor de formalitat.

Segons el text (CASSANY, Daniel; LUNA, Marta; SANZ, Glòria. "Cap a un projecte d'ensenyament de la llengua" dins Ensenyar llengua, Barcelona: Graó, 1993), "el llenguatge dels mestres s’ha d’aproximar a les formes properes dels nens per evitar el fracàs escolar". Per altra banda, se’ls ha de mostrar el registre formal perquè puguin conèixer altres formes de comunicació i adequar-les al context i a les característiques de l’interlocutor.

c) Quina importància té la llengua a les diferents àrees de coneixement?

Considerem que "tot mestre és mestre de llengua". Tots els mestres exerceixen com a model lingüístic dins l’escola, són un referent per als seus alumnes en tots els aspectes, i en aquest sentit han de "tenir una competència lingüística i una competència comunicativa prou àmplies que permetin un domini important de la norma estàndard general". Ambdues competències són competències transversals en el nou currículum. Així doncs, entenem que la llengua és l’eix vertebrador de totes les àrees. En l’àmbit oral s’hauria de tenir en compte una línia comuna de conscienciació per part de tots els mestres. Per contra, en l’àmbit escrit considerem que s’ha de tenir present a totes les assignatures, però en major o menor grau.

A l’hora d’avaluar s’haurien d’establir uns mínims adequats al nivell dels alumnes. Així, per exemple, trobem convenient que totes les àrees avaluïn la competència comunicativa i lingüística, ja que la llengua és una eina que es fa servir en diferents contextos o situacions i requereix el seu domini per ser emprada de forma adequada.

d) Més enllà dels estudis de magisteri, quina responsabilitat té un mestre pel que fa a les seves competències lingüístiques?

Els mestres han de ser responsables del seu propi reciclatge personal i professional en relació a la llengua, és a dir, estar en permanent formació, ja que la llengua evoluciona i tot mestre ha d’estar al corrent dels canvis que es produeixen.

El títol de mestre no garanteix la suficient competència lingüística en els tres anys que fins ara ha durat la titulació. Per tant, hem de ser conscients que la formació no acaba dins la universitat, sinó que també s’han de buscar recursos fora d’aquesta.

La millora pròpia d’un mestre ha d’anar encaminada tant cap a l’àmbit escrit com cap a l’oral. Per ambdues coses existeixen tant llibres com recursos virtuals que ajudaran a un mateix a seguir amb aquesta formació permanent ja esmentada. Dins d'un àmbit més oficial, la Generalitat proposa cursos i proves oficials per tenir un reconeixement homologat.

Estratègies d’intervenció lingüística amb infants no catalanoparlants

Considerem que el millor recurs que pot ajudar el nen a l’hora d’entendre els missatges orals que la mestra transmet és que aquesta acompanyi el seu discurs oral amb gestos i possibles imatges sobre el contingut que s’estigui treballant. Altres estratègies, que dependran del coneixement que tingui la mestra de la llengua del nen, poden basar-se en la comprovació de la comprensió per part de l’alumne mitjançant preguntes simples que evoquin a fer-lo pensar. Per exemple, aquest darrer cas no seria possible si el nen fos xinès i l'única llengua que entengués fos la seva materna i la mestra no la parlés.

Per tal que els alumnes puguin intervenir a l’aula sense conèixer la llengua, s’hauria de crear un clima de respecte i acceptació dins del grup classe. És a dir, fer entendre als infants que l’error és causa de coneixement i ajuda a millorar l’adquisició del llenguatge. Si l’alumne té confiança serà més fàcil la intervenció i no tindrà por d'expressar-se i d’equivocar-se.

Creiem que per aconseguir una millora en la destresa lingüística dels alumnes seria convenient que tots els docents que intervenen a l’aula fossin capaços de corregir tot error oral que pugui cometre l’alumne, tenint molt en compte el nivell dels infants, el context que els envolta i el grau de formalitat de la conversa. És important que el mestre/ la mestra faci les correccions sense donar-li més importància de la que té.

Estudi de casos

a) Sabeu que el curs vinent treballareu en un escola situada en una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas, responeu les preguntes següents i argumenteu-ne la resposta.

Si vas a treballar a un escola on es parla un dialecte del català diferent del teu convindria saber les característiques d’aquell dialecte, per poder transmetre’l. Així doncs, seria profitós formar-se tant de manera autodidacta (apropant-se gradualment a aquella manera de parlar) com realitzant algun curs.

En el cas de trobar-nos amb situacions de l’estil: no parles igual que nosaltres, per què no fas servir aquesta paraula? Per què no dius això així? Com és que no parles català?

Procuraríem explicar-los que hi ha diferents maneres de parlar el català i que cap d’aquestes és superior a una altra. Per poder resoldre els dubtes que potser creem a l’aula, es podria realitzar alguna sessió amb material audiovisual perquè els alumnes intentessin comprendre aquest fet.

b) Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una UD sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinentesa per enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes. Poseu-ne exemples.

El lèxic en aquesta temàtica és molt divers i ric; per això, creiem que ofereix una bona oportunitat per mostra’ls-hi. Enriquir el vocabulari dels alumnes és una tasca important i requereix una preparació per part del mestre. Per exemple, ensenyar-los que hi ha una altra manera de dir pluges (precipitacions), o que hi ha diversos tipus de vent...

c) Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on aproximadament el 90% dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlant. Davant aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres, en relació amb la llengua?

El paper com a mestre/a envers aquesta situació hauria de ser de discriminació positiva cap al català. Per tant, sempre parlarem en català i premiarem els infants quan el parlin. És una situació força complexa i el mestre ha de ser conscient que la seva tasca és molt important. Per això cal que no es desanimi i que continuï amb la seva tasca.

Per exemple, com que la realitat familiar del nen ja fomenta l'ús del castellà, l'equip de mestres del centre hauria de procurar que l'infant s'expressés en llengua catalana. D'aquesta manera es compensaria el poc ús que fa del català tant fora de l'escola com en les relacions entre iguals.

d) Valoreu la pertinença de les següents paraules o expressions dins el context escolar, en boca d’un mestre.

a. Anar de ventre - anar al lavabo - defecar - fer caca – fer popó – cagar.

b. Menjar – alimentar – péixer – endrapar – cruspir – ficar-se fins al cul – atipar-se com un lladre – alletar.

c. Un bup- bup - un gos – un gosset – un ca – un perret. (I el mateix amb els gats).

El mestre ha d’adequar el seu llenguatge al del seus alumnes. Per això, ha d’evitar utilitzar expressions massa cultes o vulgars. Si les eliminéssim ens quedaríem amb un llenguatge planer (menjar, anar al lavabo, un gos...).

Per exemple, un bup-bup és una expressió molt infantil que serveix per relacionar so i imatge amb nens molt petits. En canvi, un ca s'utilitza en entorns més cultes. Un gosset és un diminutiu que no té per què utilizar-se en el tracte amb nens. Als infants no se'ls ha de parlar amb diminutius, ja que no els ajuda a construir un llenguatge adult. Un gos seria l'expressió més adequada per referir-se a aquest animal en un context educatiu, perquè està a cavall entre una manera més formal o menys de referir-se a l'animal.

Com que el mestre és un model de llenguatge ha tenir present que no pot parlar fent servir expressions poc adients al context educatiu.

e) Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny tots els mestres i totes les àrees del coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres d’una escola, de manera col·lectiva, poguessin dur a terme per afavorir aquest objectiu.

La unió de tots els mestres en relació a la matèria lingüística fa que es persegueixi un mateix objectiu i que els alumnes assoleixin més competències lingüístiques. Per tant, tots haurien d’actuar de la mateixa manera envers l’ús de la llengua i establir uns criteris d’avaluació d’aquesta. A més a més, tots haurien de fomentar la llengua mostrant interès per donar a conèixer-la.