dilluns, 23 de novembre del 2009

Estudi de casos
a) Sabeu que el curs vinent treballareu en un escola situada en una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas, responeu les preguntes següents i argumenteu-ne la resposta.

Si vas a treballar a un escola on es parla un dialecte del català diferent del teu convindria saber les característiques d’aquell dialecte, per poder transmetre’l. Així doncs, seria profitós formar-se tant de manera autodidacta (apropant-se gradualment a aquella manera de parlar) com realitzant algun curs.

En el cas de trobar-nos amb situacions de l’estil: no parles igual que nosaltres, per què no fas servir aquesta paraula? Per què no dius això així? Com és que no parles català?

Procuraríem explicar-los que hi ha diferents maneres de parlar el català i que cap d’aquestes és superior a una altra. Per poder resoldre els dubtes que potser creem a l’aula, es podria realitzar alguna sessió amb material audiovisual perquè els alumnes intentessin comprendre aquest fet.

b) Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una UD sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinentesa per enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes. Poseu-ne exemples.

El lèxic en aquesta temàtica és molt divers i ric; per això, creiem que ofereix una bona oportunitat per mostra’ls-hi. Enriquir el vocabulari dels alumnes és una tasca important i requereix una preparació per part del mestre. Per exemple, ensenyar-los que hi ha una altra manera de dir pluges (precipitacions), o que hi ha diversos tipus de vent...

c) Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on aproximadament el 90% dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlant. Davant aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres, en relació amb la llengua?

El paper com a mestre/a envers aquesta situació hauria de ser de discriminació positiva cap al català. Per tant, sempre parlarem en català i premiarem els infants quan el parlin. És una situació força complexa i el mestre ha de ser conscient que la seva tasca és molt important. Per això cal que no es desanimi i que continuï amb la seva tasca.

Per exemple, com que la realitat familiar del nen ja fomenta l'ús del castellà, l'equip de mestres del centre hauria de procurar que l'infant s'expressés en llengua catalana. D'aquesta manera es compensaria el poc ús que fa del català tant fora de l'escola com en les relacions entre iguals.

d) Valoreu la pertinença de les següents paraules o expressions dins el context escolar, en boca d’un mestre.

a. Anar de ventre - anar al lavabo - defecar - fer caca – fer popó – cagar.

b. Menjar – alimentar – péixer – endrapar – cruspir – ficar-se fins al cul – atipar-se com un lladre – alletar.

c. Un bup- bup - un gos – un gosset – un ca – un perret. (I el mateix amb els gats).

El mestre ha d’adequar el seu llenguatge al del seus alumnes. Per això, ha d’evitar utilitzar expressions massa cultes o vulgars. Si les eliminéssim ens quedaríem amb un llenguatge planer (menjar, anar al lavabo, un gos...).
Per exemple, un bup-bup és una expressió molt infantil que serveix per relacionar so i imatge amb nens molt petits. En canvi, un ca s'utilitza en entorns més cultes. Un gosset és un diminutiu que no té per què utilizar-se en el tracte amb nens. Als infants no se'ls ha de parlar amb diminutius, ja que no els ajuda a construir un llenguatge adult. Un gos seria l'expressió més adequada per referir-se a aquest animal en un context educatiu, perquè està a cavall entre una manera més formal o menys de referir-se a l'animal.


Com que el mestre és un model de llenguatge ha tenir present que no pot parlar fent servir expressions poc adients al context educatiu.

e) Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny tots els mestres i totes les àrees del coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres d’una escola, de manera col·lectiva, poguessin dur a terme per afavorir aquest objectiu.

La unió de tots els mestres en relació a la matèria lingüística fa que es persegueixi un mateix objectiu i que els alumnes assoleixin més competències lingüístiques. Per tant, tots haurien d’actuar de la mateixa manera envers l’ús de la llengua i establir uns criteris d’avaluació d’aquesta. A més a més, tots haurien de fomentar la llengua mostrant interès per donar a conèixer-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada